La Plataforma No Fem el CIM aplaudeix el gir de la Generalitat en relació a l’autovia A-7, però desaprova l’obstinació del Conseller per imposar un CIM ja anacrònic.
Recentment el Conseller Lluís Recoder s’ha manifestat en relació a les dues infraestructures que amenacen el Penedès.
10-10-2011 Per una banda ha canviat el criteri de la Generalitat acceptant verbalment, per fi, que en cas que la nostra comarca necessiti alguna millora de la mobilitat per carretera, aquesta s’ha de basar en la optimització de les infraestructures ja existents. Això vol dir utilitzar l’autopista AP-7 com a únic eix vertebrador, i descartar el malbaratament de recursos econòmics i agressions al territori que suposaria la construcció de l’autovia A-7. La Plataforma No Fem el CIM es felicita perquè finalment la Generalitat hagi sortit de l’aïllament, ja que es mantenia com l’única administració que apostava per la construcció d’una autovia paral·lela a una autopista, cas inaudit a Europa exceptuant l’estat espanyol.
Ara bé, malgrat que aquesta declaració pública del Conseller fou feta en seu del Consell Comarcal del Baix Penedès i per tant la Plataforma la pren com a política oficial del govern, cal recordar que el Pla d’Infraestructures del Transport de Catalunya (PITC) segueix vigent i que encara inclou aquesta insensata infraestructura.
En primer lloc la Plataforma No Fem el CIM apel·la al rigor democràtic del Sr. Conseller, i a les paraules donades en període electoral pel Conseller Felip Puig, el Regidor Comarcal Joan Plana, i el Regidor del Vendrell Jaume Domingo, els quals van assegurar públicament que no es tiraria endavant cap projecte sense consultar prèviament el territori en un procés participatiu digne d’un estat democràtic de la Unió Europea. Com a conseqüència d’aquest compromís, la Plataforma fa gairebé un any que està esperant a ser convocada a l’esmentat procés participatiu. Per descomptat, és ben sabut que el poble penedesenc no acceptarà mai una infraestructura imposada de manera dictatorial, i exigeix que, qualsevulla administració que vulgui plantejar la mera possibilitat d’una infraestructura d’aquesta magnitud, haurà de convocar un procés consultiu. En aquest hi haurà d’haver una representació equitativa de la societat civil, empresarial i política, s’haurà de comptar amb l’assessorament d’especialistes i acadèmics proposats per totes les parts implicades, i l’administració haurà de ser transparent (sic) en la presentació de dades que permetin un anàlisi rigorós del projecte.
Per altra banda el Sr. Recoder ha manifestat el seu suport a la construcció del Logis Penedès.
Per altra banda, l’evolució recent de l’economia nacional i mundial reforça encara més, si fos possible, els arguments que desaconsellen la construcció d’aquesta faraònica infraestructura logística:
- Sense Intermodalitat: és absurd construir un parc logístic sense port ni accés ferroviari directe a Europa (que com a molt aviat arribaria el 2020).
- Transport de mercaderies per carretera és anacrònic: a Catalunya aquesta modalitat de transport està en franc descens.
- Zones logístics de Catalunya desertes: les instal·lacions logístiques actuals tot i l’avantatge de tenir accés a port i a ferrocarril estan actualment buides, i no es preveu l’execució de les ampliacions previstes a causa de la contracció del mercat.
- La demagògia del llocs de treball: l’esperpèntic creixement “ad infinitum” dels llocs de treball és fum, alhora que una macabra falsa esperança en una comarca sotmesa a la xacra d’un atur desbocat. El mètode de càlcul utilitzat a l’estudi encarregat per la Generalitat és, essent prudents, groller i indigne d’una universitat catalana. Aquest estudi no conté ni una sola dada objectiva que confirmi la demanda per part del mercat d’aquesta infraestructura, i de retruc, avali el vall de números de llocs de treball que s’ha esbombat imprudentment.
- Subministrament energètic insostenible: l’evolució del mercat d’hidrocarburs desaconsella que cap país aposti pel transport de mercaderies per carretera. L’eficiència energètica és una condició sine qua non per a assolir un desenvolupament econòmic sostenible.
- Sancions contra les emissions de CO2: apostar pel transport rodat allunyaria Catalunya dels límits d’emissions imposats per Europa, cosa que comporta un cost econòmic desorbitat.
- Impacte sobre el territori irreversible: està àmpliament documentat l’impacte social i ambiental que suposen aquests tipus d’infraestructures. El que està en joc és el model social i territorial que volem els penedesencs pels nostres fills.
- Canvi de model al Penedès: Cal emprendre els estudis i les inversions necessàries per potenciar la veritable vocació del Penedès: l’agricultura, entesa, tant des de la vesant tècnica com econòmica, des de una òptica de futur.
És per això que la Plataforma No Fem el CIM insta la Generalitat a que:
1. Modifiqui el Pla d’Infraestructures de Transport de Catalunya atenint-se a l’actual conjuntura econòmica i social, de manera que l’infaust projecte d’autovia A-7 quedi com una anècdota amarga del passat.
2. En cas que encara contempli com a possibilitat la construcció del megapoligon Logis Penedès, atenint-se a la seva paraula, convoqui amb caràcter d’urgència un procés participatiu rigorós, en que cap possible conclusió quedi censurada, inclosa l’anulació del projecte.
3. Refusi públicament l’estudi econòmic encarregat per l’anterior govern per estar mancat de rigor científic, per obviar la conjuntura econòmica actual, i per falsejar i ocultar dades.
