La introducció massiva de la logística no reduirà l’atur, ans el contrari, l’augmentarà. La crisi ha minvat considerablement el trànsit de mercaderies. Els polígons logístics de l’Alt Camp que s’han iniciat s’han aturat i tenen greus problemes per rendibilitzar les inversions realitzades i per complir amb els compromisos adquirits amb els ajuntaments en matèria d’impostos, pactes econòmics i, sobretot, de llocs de treball. Si no hi ha activitat no es mou res. Si no es mou res no hi ha transport de mercaderies, què és la base de la logística. Probablement, si s’hagués construït el Logis el 2004, tal com pretenia la Generalitat, ara, quants dels hipotètics 4.000 treballadors dels Logis comarcals estarien en atur?
Un Baix Penedès que s’ha fet dependent de la construcció no pot apostar a ulls clucs pel sector logístic per sortir de la crisi. Dependre de la logística agreujarà encara més el problema ja que l’atur d’un sumarà a l’atur de l’altre.
El problema no és l’atur, és la conseqüència d’una comarca desestructurada que ha crescut per damunt de les seves capacitats d’organització econòmiques i ambientals.
En 10 anys hem doblat la població (1998=50.000 habitants; 2008=prop dels 100.000). Un creixement demogràfic del 100% en front del 20% que ha experimentat Catalunya.
Davant d’aquesta allau demogràfic, i tot i reconèixer el problema de la desmesura en els diferents plans que s’han intentat redactar –Pla Estratègic, Pla Territorial..- , les institucions segueixen fent ulls clucs als veritables problemes comarcals. Uns no han fet mai res i altres posen més llenya al foc amb les ARES -2.400 habitatges- que, una vegada ocupats, representaran una demanda de llocs de treball equivalents als que ofereixen les futures implantacions logístiques.
Quin atur es vol reduir si no deixem de créixer caòticament per sobre de les nostres possibilitats?
No només ens han de preocupar els números vermells de l’atur sinó també els que el generen: creixement demogràfic desaforat, absència d’estratègia per potenciar i coordinar els sectors econòmics, manca d’organització del sector empresarial, absència d’idees per ordenar el Penedès sota uns criteris racionals, manca de lideratge polític.. Sense tenir en compte aquests factors, entre altres, afirmar que el Logis reduirà l’atur és un sil•logisme fals sense valor que cau en la demagògia i es treu de la màniga quan hi ha manca d’arguments o es vol desviar l’atenció del veritable problema.
Pel que sembla però, no hi ha ganes de baixar de la poltrona. Llàstima! Si enterréssim els falsos interessos i les megalomanies polítiques i ens poséssim a treballar pel territori, tots a una, podríem concebre encara una bona vegueria o preferiu que guanyi la tesi dels que afirmen que el Baix Penedès ja no té remei?
Pau Batlle i Solé
Un Baix Penedès que s’ha fet dependent de la construcció no pot apostar a ulls clucs pel sector logístic per sortir de la crisi. Dependre de la logística agreujarà encara més el problema ja que l’atur d’un sumarà a l’atur de l’altre.
El problema no és l’atur, és la conseqüència d’una comarca desestructurada que ha crescut per damunt de les seves capacitats d’organització econòmiques i ambientals.
En 10 anys hem doblat la població (1998=50.000 habitants; 2008=prop dels 100.000). Un creixement demogràfic del 100% en front del 20% que ha experimentat Catalunya.
Davant d’aquesta allau demogràfic, i tot i reconèixer el problema de la desmesura en els diferents plans que s’han intentat redactar –Pla Estratègic, Pla Territorial..- , les institucions segueixen fent ulls clucs als veritables problemes comarcals. Uns no han fet mai res i altres posen més llenya al foc amb les ARES -2.400 habitatges- que, una vegada ocupats, representaran una demanda de llocs de treball equivalents als que ofereixen les futures implantacions logístiques.
Quin atur es vol reduir si no deixem de créixer caòticament per sobre de les nostres possibilitats?
No només ens han de preocupar els números vermells de l’atur sinó també els que el generen: creixement demogràfic desaforat, absència d’estratègia per potenciar i coordinar els sectors econòmics, manca d’organització del sector empresarial, absència d’idees per ordenar el Penedès sota uns criteris racionals, manca de lideratge polític.. Sense tenir en compte aquests factors, entre altres, afirmar que el Logis reduirà l’atur és un sil•logisme fals sense valor que cau en la demagògia i es treu de la màniga quan hi ha manca d’arguments o es vol desviar l’atenció del veritable problema.
Pel que sembla però, no hi ha ganes de baixar de la poltrona. Llàstima! Si enterréssim els falsos interessos i les megalomanies polítiques i ens poséssim a treballar pel territori, tots a una, podríem concebre encara una bona vegueria o preferiu que guanyi la tesi dels que afirmen que el Baix Penedès ja no té remei?
Pau Batlle i Solé
