Dr. Jekill i Mr. Haid

Feia molts mesos que no se sabien notícies referents al CIM/LOGIS. La visita de Joan Puigcercós a l’Arboç ha revifat la polèmica. La gent es començava a preguntar si ja estava tot dat i beneït. Doncs es veu que no, Encara queda molt per dir.

La plataforma continua la seva feina principal, que és la de recollir informació, contrastar-la, estar vigilant als moviments, fer-los públics quan s’ho mereix, i divulgar-los tant com sigui possible. Mantenim els contactes amb els ajuntaments i compartim, en els punts essencials, maneres d’actuar.

De tant en tant, malgrat que ara no hi hagi grans titulars, apareixen mostres d’opinió que cal prendre en consideració. M’estic referint, en concret, a l’entrevista que la SER Penedès li va fer al senyor Jordi Sánchez, actual president del Consell Comarcal del Baix Penedès. Recordem que aquest òrgan es va posicionar, per majoria, contra la instal·lació del CIM.

En aquesta entrevista, el president del CCBP —PSC— aprofitant-se del càrrec que ocupa, gràcies a ERC i IC, fa una encesa defensa, durant un quart d’hora, dels múltiples avantatges del macropolígon, al qual li troba totes les gràcies. Parla d’un complex ben fet, i que serà tan i tan beneficiós per al Penedès. Arguments tots basats en suposicions demagògiques gens fiables. Tot al contrari dels arguments que la majoria d’ajuntaments han manifestat i que la plataforma ha demostrat sobradament amb arguments tècnics. La implantació d’un CIM/LOGIS a la comarca afectarà la qualitat de vida dels seus habitants, col·lapsarà les seves artèries i destruirà el medi i el paisatge convertint la comarca en un suburbi de l’àrea metropolitana.

No es pot tolerar que el senyor Sánchez, en la seva condició de president d’un consell comarcal que és contrari a la implantació d’aquest CIM, faci una apologia desmesurada d’aquest, recreant-s’hi com si li anés la vida. —potser la vida política?— i afegint amb tot el cinisme del món que parla en nom propi.

Per més que hagi de complir mandats de la cúpula del seu partit, pensem que, aquest senyor, es deu a l’opinió del que ell representa i que hauria de defensar. Amb això no s’hi juga. No seria objecte de dimissió si —posat el cas— el president de la Generalitat, un cop aprovat l’Estatut de Catalunya, es dediqués a expressar la seva opinió abastament contrària a l’estatut?

Aquests fets, faltar al respecte a la institució que representa, són els que motiven a la societat civil a no creure en les institucions. Com a ciutadà, l’opinió del senyor Sánchez té un valor relatiu, però no pas com a president d’un consell comarcal. En aquesta posició, com és el cas, té el deure d’emetre l’opinió de la institució, avalada per la gran majoria dels municipis del Baix Penedès.

I, en tot cas, si aquesta és contrària, potser s’hauria de plantejar què hi fa presidint un consell comarcal al qual no acata. Sap perfectament que la seva opinió com a ciutadà de a peu no té el mateix ressò mediàtic. Per tant, utilitzar el seu càrrec en contra dels qui representa hauria de ser objecte de dimissió.

Davant d’aquesta demagògia favorable al CIM emesa des de la poltrona presidencial del consell comarcal del Baix Penedès sorprèn a propis i estranys que dos grups polítics com ERC i IC que han demostrat públicament la seva posició contrària al CIM segueixin donant suport a la seva presidència.

La utilització d’un càrrec amb altres finalitats que no siguin la de respectar la democràcia, és un escàndol. Que la resta de consellers emmudeixin també. Sempre ens quedarà la plataforma “No fem el CIM”.

Carmina Malagarriga

“No Fem el CIM”