El caos sistemàtic

dijous, 9 / agost / 2007

Col·lapse dels sistemes: ferroviari, viari, aeri i elèctric. Tot en un petit lapsus de temps i un factor comú: les grans empreses privades, amb l’excusa de millorar serveis, generen caos.

Les multinacionals s’han erigit en els senyors de la guerra, i els polítics no tenen més remei que acceptar-les. Són les úniques que ostenten el capital per crear les infraestructures competitives: autopistes, trens, sistemes energètics.. Elles manen, sinó, com s’entén que encara s’estigui discutint qui pagarà els peatges de l’aixecada de barreres del dia 4?

Ja no es tracta de fer-ho bé, el sistema està bloquejat, no funciona. Qui té la paella pel mànec pretén com a objectiu final, no el benestar de la gent –la famosa qualitat de vida-, sinó el benefici econòmic maximalista per a la seva butxaca.

La deshumanització del sistema té el punt culminant en el sistema del transport logístic. O no és en si el gran sistema de transport de mercaderies de l’Àsia a Europa conseqüència de la deslocalització de les indústries europees i americanes a l’orient? La CEPTA –els empresaris del Camp de Tarragona- exposen el problema: durant els sis últims anys, les importacions de la Xina han passat de 1,85 a 10,56 milions tones –un 470%- no diguem de Filipines on l’increment ha estat de 1.574%. Necessitem carreteres per transportar les mercaderies que es fabriquen a l’orient -on els sous són molt més baixos i no hi ha seguretat social- travessen el canal de Suez i desembarquen als nostres ports metropolitans per escampar les mercaderies orientals per tot Europa.

La primera reacció, com és lògic en el món empresarial, demanar més carreteres. Això significa més trànsit que vol dir més col·lapse. Però a l’empresari, que per una tona de roba importada de la Xina –amb un transport econòmicament insostenible- hi guanya molts euros, això li és ben igual. A qui no li hauria de ser igual seria a l’Administració, però aquesta es veu impotent davant d’un problema que ella mateixa ha creat: incrustar un sistema internacional de transport de mercaderies en una xarxa metropolitana saturada.

Si l’AP7 es col·lapsa sovint, què passarà quan hi hagi el Logis Penedès? Si segons les estadístiques de Cimalsa l’any 2004 circulaven, entre l’AP7 i la N-340- de mitjana 70.000 vehicles diaris –dels quals 14.500 eren pesats-, la presència del CIM pot arribar a doblar la circulació de camions. A tot això s’ha de comptar amb la cada vegada més tangible contaminació, amb l’esquarterament del paisatge agrícola de les futures autovies i en l’escampall que suposarà el creixement en taca d’oli del parc de naus logístiques, competint per tot arreu en un territori desordenat i mal portat.

Sembla que el destí ens envia missatges clars de com estan les coses en el nostre entorn “civilitzat”. Cercar alternatives per part de la societat civil del nostre territori i exigir un canvi de sentit a les polítiques tapaforats generalitzades és, no ja un dret, sinó una necessitat que cal emprar amb urgència. Si no ho sabem veure i ens quedem a casa tot i que la llum se’n vagi, els trens no funcionin i l’aigua no ens arribi és símptoma clar que hem arribat al final del camí i que la desesperança ens ha vençut.

(Article d'en Pau Batlle Solé publicat a Opinió del Diari de Tarragona el dia 8 d'agost de 2007 i al 3 de vuit i al Diari del Bax Penedès el 10 d'agost)